Treball BIOMA MEDITERRANI

Biomes from maria maria

Per què els flamencs són roses?

Sabíeu que els flamencs no tenen aquest color rosa des del seu naixement? Si no que l’adquireixen a mesura que es fan adults. Quan neixen aquests, són d’un color gris, negre o marró. 

El color és donat pels carotenoides presents en la barreja de petits crustacis, algues i bacteris dels quals s’alimenten. Per tant un flamenc que s'alimenta bé i és saludable és de color rosa lluminós a vermell i un blanc o pàl·lid està generalment malalt o ha patit de manca de menjar.

 *Carotenoides: substàncies químiques que només produeixen els éssers vius que fan la fotosíntesi, com les algues o bacteris . Són roses, vermells i taronges. Els minúsculs crustacis que es menja el flamenc contenen aquest pigment perquè han ingerit bacteris o algues que els sintetitzen.

Si aneu en un zoològic, podreu veure que sovint els flamencs  perden aquest color tan vistós. Això és perquè els aliments que els donen allà no contenen carotenoides. Encara que, darrerarment en alguns zoològics del món ja han començat a posar aquesta substància química en l’aigua o l’aliment d’aquest animal.

L'ésser viu més gran del planeta

Avui us explicaré una gran curiositat!

Al contrari del que tothom pot pensar, l'esser viu més gran del planeta no és la balena blava, sinó un bolet: el fong sapròfit comestible Armillaria ostoyae (anomenat “bolet de la mel”) que viu a un parc nacional dels Estats Units.

Es va descobrir fa poc, i es va veure que de lo immens que era aquesta espècie de fongs, era el responsable de la mort de grans masses d'arbres perennes. Aquest fong medeix més de 5 km de llarg i s'estima que pot superar les 70000 tonelades.

Algunes varietats d'aquest fong es poden menjar, però s'ha d'anar en compte amb la cocció ja que poden tenir un lleuger efecte tòxim si no el cuines com cal. 

Uns silvicultors nord-americans van tallar un arbre infectat i hi van descobrir filaments extensibles de color blanc, anomenats micelis, en el seu interior.  Van recollir mostres del fong en diversos punts d'una àrea molt àmplia i al analitzar-los, van veure que compartien ADN, per tant formaven part del mateix organisme. 

Feia un temps ja s'havia trobat aquesta espècie a l'estat de Washington, pensant que era la única. Però aleshores experts van veure que si n'hi havia allà, també en podien ser els que havien trobat.

I efectivament, acabant amb el Bosc Nacional de Malheur a les Blue Mountains de l'est d'Oregó, n'hi havia un. Es creu que aquest fong cobreix una superfície de més de 890 hectàrees i podria tenir una edat de 2400 anys. 

L'Armillaria creix i s'estén principalment de forma subterrania, per això la major part de l'individu està sota terra i nosaltres no el podem veure. Alguns cops diurant la tardor, aquest espècimen envia alguns volets de color daurat a la superfície. 

Si els busques, probablement només trobaras un munt de filaments, més aviat discrets, molt diferents al bolet en si. Aquests filaments s'anomenen hifes i són més del 90% del cos del fong.

El virus Zika

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va confirmar la setmana passada que s’havien diagnosticat dos casos del virus Zika al Principat, concretament dues dones sud-americanes que tenen entre 30 i 45 anys, que no estan embarassades i que, després de viatjar als països d’origen, a final d’any els van diagnosticar la malaltia.

Què és?

El virus Zika es transmès per una picada del mosquit Aedes (mosquit tigre). Et provoca febre, cruiximents i erupcions cutànies, però els efectes més greus són quan aquest virus passa de mare a fill afectant al fetus amb trastorns neurològics. S’ha detectat en la sang, la saliva, l’orina, el semen i la llet materna, però la possible transmissió a través de transfusions sanguínies, contactes sexuals o durant la lactància materna encara s’ha d’acabar d’estudiar. 

Quin origen té?

El virus va ser identificat per primer cop al 1947, en un riu d' Uganda, del qual ha agafat el nom.

Símptomes:

Els principals símptomes són  taques vermelles a la pell, taques als ulls, cruiximent, mal de cap i febre intermitent. També hi ha altres símptomes no tan freqüents, com ara edemes, mal de coll, vòmits, tos i presència de sang al semen. 

En general, els símptomes solen desaparèixer espontàniament al cap d’una setmana, tot i que els dolors en les articulacions poden durar fins a un mes.

És  una malaltia que no te tractament específic sinó simptomàtic. Els doctors catalans diuen que hi hagi calma, que Catalunya no té les condicions perquè aquesta malaltia es consideri endèmica. Simplement recomanen a les dones embarassades evitar els llocs de contagi com Amèrica del Sud i Central.

Té tractament o és mortal?

De moment no hi ha cap vacuna per combatre'l. Quan hi ha un cas sospitòs s'ha d'evitar el contacte amb l'insecte mentre hi hagi símptomes amb mosquiteres o amb repel·lents eficaços.

Que sigui mortal o no encara no ha estat confirmat. De moment el Ministeri de Sanitat del Brasil ha comunicat tres morts que podrien tenir relació amb el virus Zika: un noi de setze anys, un nadó i un home que també tenia la malaltia de lupus.

El perquè de les llàgrimes

Els éssers humans som els únics mamífers que plorem per un estímul emocional.    

Fins ara la ciència encara no ha descobert la verdadera raó de les nostres llàgrimes, quan sentim dolor, tristesa o alegria, però hi ha algunes teories.  

• La primera teoria va ser la de Charles Darwin. Teoria del 1872. Aquesta afirma que quan un nen crida a la seva mare, comprimeix els ulls, la qual cosa fa que exprimeixi les glàndules lacrimals. Així, amb el temps, les llàgrimes es van acabar convertint en un reflex per cridar l'atenció. DE moment encara no s'ha confirmat que cridar exprimeixi aquestes glàndules.  

• Celsus-Retana-Frey: Teoria del 1971-1985. Explica que situacions emocionals es poden posar a la circulació sanguinia unes substàncies tòxiques, que després s'eliminen a través de la llàgrima. Aquesta teoria tampoc la defensa ningú, ja que el fluid per la glàndula és molt pobre, i a part aquesta funció ja la fan els ronyons.

• Sigmund Freud, entre el 1893 i el 1895 va treure la segona teoria. Aquesta diu que quan algú té una tensió nerviosa, la descàrrega a través d'una vida motora (rascar-se, caminar...) o neurovegetativa (envermellir). I una d'aquestes descàrregues neurovegetatives podria ser les llàgrimes. 

• La teoria més recent va ser al 1999, de Juan Murube del Castillo. Afirma que la llàgrima va sortir inicialment com un avís d'ajut. Les seves aportacions han ajudat a entendre molt millor el problema de l'ull sec.