dilluns, 28 de març del 2016

Cérvol de la cua blanca

Hi ha molts tipus de cérvols, però avui us parlaré d’un en particular. Conegut com “The white-tailed deer” o “cérvol de la cua blanca”, en català.

On viuen?
Aquest cérvol es troba a Canadà a les províncies de British Columbia, Alberta, Saskatchewan, Manitoba i Ontario. Viu en zones de boscos on es pot amagar i alimentar-se de fulles.
Aspecte
Aquest, medeix aproximadament 2 metres de llargada i 1 metre d’alçada. Els mascles tenen unes banyes més grans, les quals els fan semblar més alts. Aquestes banyes els cauen a l’hivern però els en creixen de noves a l’estiu.
Els colors del seu pelatge també varia segons l’estació. A l’estiu l’esquena i els costats són marrons, mentre que a l’hivern són més tirant cap a gris. L’estòmac, l’interior de les potes i l’interior de la cua sempre són blancs.
Menjar
Aquest animal s’alimenta bàsicament de fulles i d’herba, però també menja bolets.
El cérvol de cua blanca menja el seu menjar dues vegades. Té quatre estómacs. El cérvol comença a menjar d'hora al matí. S'empassa herba i fulles per omplir el primer estómac. A continuació, mentre es pren un descans del menjar, el menja ja empassat entra en el segon estómac on es converteix en boletes. Ara els cérvols poden portar el menjar de tornada fins a la seva boca i mastegar bé. El menjar mastegat va als tercer i quart estómacs.

Els joves
Un o dos cervatells són nascuts al Maig. Comencen a caminar just després de néixer. Els recent nascuts no fan olor, i això els protegeix dels seus depredadors. Les mares també els amaguen en arbustos per protegir-los. El pelatge dels cervatells té punts blancs, els quals marxen als 3 o 4 mesos.
Les mares dels cervatells no es queden amb ells tot el dia però els van controlant 5 o 6 cops al dia per alimentar-los. Els cérvols es queden amb les mares fins els 2 anys aproximadament.
Enemics
L’home, el puma, el linx, el llop són uns dels depredadors dels cérvols. Tot i que els cérvols són ràpids, una manada de llops els atrapa fàcilment. A més a més els és molt difícil córrer sobre la neu, ja que les seves potes s’enfonsen.
Dades interessants
Quan es troben en una situació de perill aixequen la cua i marxen corrent. Això fa que la resta de cérvols vegin un punt blanc (l’interior de la seva cua) escapant-se i se n’adonen del perill.
Els cérvols tenen un molt bon sentit de l’olfacte i de l’oïda i tenen molt bona vista.
Amb les banyes i les seves peülles afilades, els cérvols mascles poden arribar a mata un llop.
Per preparar-se per l’hivern, aquests mengen molt per tenir més massa corporal i tenir menys fred.

dissabte, 12 de març del 2016

Cascades del Niàgara

Les Cascades del Niàgara (Niagara Falls) són un grup de grans caigudes d'aigua situades a la frontera entre Canadà i els Estats Units. Malgrat que en conjunt no tenen una gran altura (51 m), comparat amb altres cascades de fama mundial, són molt amples i són les de més volum d'aigua de l'Amèrica del Nord. El volum aproximat d'aigua és de 2400 m³ per segon.



Formació

Aquestes cascades van ser creades durant la glaciació de Wisconsin fa uns 10.000 anys. Les mateixes forçes van crear el riu Niàgara i els Grans Llacs de Nord-America. Totes les cascades van ser causades per una capa de gel continental. Els científics creuen que hi ha una antiga vall creada pels trencaments de les glaceres, en la ubicació aproximada del canal de Welland. 


Quan el gel es va fondre, la part superior de Els Grans Llacs va començar a escapar-se pel Riu Niagara, el qual va seguir al llarg de la conca del Niagara. En aquest moment, el riu es va tallar per un congost a través del penya-segat nord, a causa de les interaccions de tres principals formacions rocoses. El llit rocós no es va erosionar regularment. La part superior rocosa va ser creada per l'erosió i resistència de les pedres calcàries i dolomies. La capa dura de les pedres va erosionar més lentament que els materials que jeien sota. El riu va erosionar la suau capa que sostenia la dura capa pràcticament indestructible la qual li va donar camí en grans porcions. Aquest procés repetit incomptables vegades va cavar i va formar les cascades.


Les Cascades del Niagara originalment estaven a prop d'on actualment es troba el poble Queenston, Ontario, i la localitat de Lewiston, New York, però l'erosió ha fet que les caigudes d'aigua retrocedeixin 11 quilòmetres. Però també és important dir que l'ingenieria ha alentit el procès de d'erosió i recessió d'aquestes.



(CASCADES AMERICANES)

               


(CASCADES CANADENQUES)