El perquè de les llàgrimes

Els éssers humans som els únics mamífers que plorem per un estímul emocional.    

Fins ara la ciència encara no ha descobert la verdadera raó de les nostres llàgrimes, quan sentim dolor, tristesa o alegria, però hi ha algunes teories.  

• La primera teoria va ser la de Charles Darwin. Teoria del 1872. Aquesta afirma que quan un nen crida a la seva mare, comprimeix els ulls, la qual cosa fa que exprimeixi les glàndules lacrimals. Així, amb el temps, les llàgrimes es van acabar convertint en un reflex per cridar l'atenció. DE moment encara no s'ha confirmat que cridar exprimeixi aquestes glàndules.  

• Celsus-Retana-Frey: Teoria del 1971-1985. Explica que situacions emocionals es poden posar a la circulació sanguinia unes substàncies tòxiques, que després s'eliminen a través de la llàgrima. Aquesta teoria tampoc la defensa ningú, ja que el fluid per la glàndula és molt pobre, i a part aquesta funció ja la fan els ronyons.

• Sigmund Freud, entre el 1893 i el 1895 va treure la segona teoria. Aquesta diu que quan algú té una tensió nerviosa, la descàrrega a través d'una vida motora (rascar-se, caminar...) o neurovegetativa (envermellir). I una d'aquestes descàrregues neurovegetatives podria ser les llàgrimes. 

• La teoria més recent va ser al 1999, de Juan Murube del Castillo. Afirma que la llàgrima va sortir inicialment com un avís d'ajut. Les seves aportacions han ajudat a entendre molt millor el problema de l'ull sec.